26 de maig endarrerit

Avui és l'úlltim dia d'universitat del meu primer any i em sobra temps fins que sigui hora de l'examen. Com que fa dies que havia d'haver fet aquesta entrada, la he passat a ordinador en aquesta estona. És del 26 de maig (diumenge).

 

"Venint se m’ha ocorregut escriure una història amb el títol de (Not) My Life. Li he donat moltes voltes. Seria la meva vida, però sense totes les coses “dolentes”, si tot el que m’ha anat malament, m’hagués anat bé com a les pel·lícules. He repassat molts moments. M’imaginava com haurien d’haver estat en aquesta realitat perfecta. M’he imaginat passant la nit escrivint la versió maca d’una vida semblant a la meva. M’he arribat a creure que realment no dormiria avui fent això i el vocabulari de les històries d’anglès per demà. Explicant on vaig néixer, on vaig anar a escola, que mai vaig tenir problemes amb els companys, que vaig fer molt amics des del primer dia d’institut, que vaig guanyar un concurs d’anglès i el premi d’un mes a Belfast, que vaig poder tornar a veure la meva amiga mexicana amb 15 anys com havíem dit, que el meu primer petó va ser un any abans de vacances perquè sempre coneixia gent quan feia viatges amb la família, que la primitiva que sempre fan els meus pares amb els números que el meu germà va triar de petit ens tocava, que venia a viure a Barcelona i seguia quedant amb els millors amics mentre en feia un munt de nous amb qui sortia també quasi cada setmana, que escrivia tot el que la meva besàvia tenia per explicar abans que fos massa tard, que tot anava rodat al pis d’estudiants, que era una jove alegre, optimista i que aconseguia tots els seus propòsits perquè havia après a no deixar estar mai les coses fins que es complien i que havia anat a una escola per a escriptors per complir el seu somni més gran. Una hora de viatge dóna per a molt. Però he decidit que no escriuré la meva vida perfecta. He decidit que sense totes les coses que eliminaria en aquesta història no hauria valgut la pena arribar aquí per seguir. I jo vull seguir perquè encara em queda molt per fer, i per dir, i per espatllar i arreglar. I, per això, en comptes d’escriure com m’hauria agradat que fos la meva història, escriuré una entrada per recordar com és en realitat." 

=) (R)