Efectivament, aquí estic. Segueixo viva i torno a omplir espais en blanc amb símbols, lletres, beneïdes lletres! Doncs això, que les serps aquestes que m'han estat assaltant per dins no han acabat amb mi, tot i que m'han omplert d'un dolç verí que ara no ve al cas amb les seves picades. M'han passat moltes coses en aquest temps, és cert, però és que ni que m'ho proposés podria reflectir-les amb exactitud en aquesta tímida habitació protectora d'experiències que em permeto tenir. És curiós que just avui, amb la música que em salva sempre torni aquí o no. No, crec que és simplement lògic, el fet d'expressar-me a la meva manera preferida (perquè no ens enganyem, el que es pugui dir escrivint...) després d'un parèntesi "important" és com una reafirmació de la meva persona i no podia estar acompanyada de res més. Em sento bé, però em sento encara millor gaudint per enèsim cop d'aquest fenomen. Ah, la música! ("¿qué te voy a contar yo?"). Doncs això, que ara que tinc el temps i la oportunitat idònia per fer el que porto enyorant dies i dies, gairebé no recordo com anava.
El cas és que no hi ha un sol silenci, pensament o acció que hagi passat últimament que no hagi fet que aquestes setmanes hagin estat indescriptibles, perquè sincerament cap paraula em sembla apropiada, i això ho hem sentit i dit més d'un cop, però és que senzillament no hi ha manera de parlar de tot l'estrès, ximpleria, emoció, alegria i pujades a no sé quin país extraordinari que la meva normalment penosa vida m'ha permès experimentar. I, ara que m'ha donat totes aquestes coses, no penso perdre-les, seran les úniques que sabré on he deixat i tots m'entendran perquè a tot arreu es coneix el seu raconet amb el mateix nom.
:') (R)
