Comencem advertint, si us plau, perquè això té tota la pinta de ser un d'aquells escrits meus amb to de confessió. Exactament del tipus que, passat un temps, em farà vergonya llegir i evitaré. Bàsicament el que ha de venir a dir, com a idea general, és que m'enyoro i només porto uns dies a Barcelona, a la universitat. M'enyoro de qualsevol cosa i estic confusa en les moltes noves que vaig trobant. Això de la primera banda, és clar, perquè sempre hi ha l'altra (si no fos així, ja veus quina cosa!). L'altra banda és que estic totalment tranquil·la i semblo tenir-ho tot sota control. M'explico: tampoc ha passat res que trenqui l'estabilitat, res més enllà de canviar el concepte d'estabilitat en si. M'he mogut, ara visc en un altre espai amb unes altres persones i diferents circumstàncies. També és diferent el que faig. Abans tot tenia un sentit, tot estava planejat per arribar a una meta. Ara... estic a la meta. Clar, aquest deu ser el quid de la qüestió. "I ara què faig?" No sé què vull ser [de gran], només sé que m'agradaria escriure al mateix temps que em guanyés la vida amb una altra cosa i com que no la tinc clara em sento insegura, confusa i gairebé tot m'és igual. A veure, m'adono que ara està semblant que passo de tot i no m'importa res més que el que seré. Doncs no és veritat, la veritat és que tinc moltes ganes d'aprendre molt, però el que jo enyoro és, potser, fer-ho en un ambient o amb unes persones més familiars. Familiaritat, doncs sí, la trobo a faltar. Dóna seguretat i crec que fins que no em comenci a familiaritzar una mica amb tot, no aconseguiré ser jo del tot. I, tornem-hi, ara l'altra banda. L'altra banda és que la seguretat amb què em moc ara mateix és la de saber que no et coneixien abans. Intento explicar-me: és com improvisar i mentre serveixi per a la situació, funciona i si no serveix, intentes sortir-ne i vas fent com pots. Però que no ha passat res, és només que, a vegades necessites escriure i ho fas... com pots i et serveix per pensar que tot el que hi ha escrit ara és una exageració d'una realitat canviant que t'envolta.
De fet, val més no fer-ne cas, no fer-me cas, perquè des d'ahir "estic en un d'aquells dies".
(11:53 am)
Llit, habitació, pis, edifici, carrer, barri, Barcelona, Barcelonès (?), Barcelona (prov.), Catalunya, Espanya, Península Ibèrica, Europa, Terra, Sistema Solar, Via Làctia, Univers, Interrogant.
