A la deriva

De sobte et fan adonar que la típica fusta a la deriva s'assembla massa a tu. En tots els àmbits, de maneres diferents, però iguals en el resultat, les ones t'allunyen cada cop més del bosc. Fusta a la deriva, mig corcada que comença a podrir-se. Pot ser? Sembla impossible que aquell tronc, que fa res era el que tenia el millor aspecte i aspirava a convertir-se en el millor moble ara s'estigui desfent amb l'aigua salada, cada ona més apartat de la resta de fustes que, apilades, totes de la mateixa forma i mida, sembla que diguin adéu, adéu per sempre mentre esperen per compartir destí sota les flames. Qui sap on arribaràs, tota sola, si és que arribes enlloc?