Una foto és un cadàver viu

Una foto és un moment concret del temps paralitzat per sempre més. Una foto és un segon que podrem recordar a partir de l'instant en què decidim prémer el botó. Una foto és això i és el que digui que és qualsevol diccionari perquè suposo que la idea de qui va inventar la fotografia va ser aquesta. Ara bé, una foto pot ser i de fet sovint (sinó sempre) significa molt més que poder recordar amb exactitud un moment determinat del transcurs del temps en un lloc, d'una cosa o per a algú. Poder pot significar un nombre infinit de coses diferents per a un nombre infinit de persones, de grups de persones o de conjunts sencers d'una societat o de l'univers sencer. Una foto pot unir amb el sol fet de la seva existència moltíssims records, llocs, instants, individus, objectes... i, no obstant, no deixa de ser res més que la combinació d'uns colors, unes formes, uns efectes òptics concrets dins un rectangle (qui diu un rectangle diu qualsevol altre forma geomètrica). 
Quan anem a veure l'actuació d'un mag o d'un il·lusionista quedem meravellats o com a mínim sorpresos (o de tants que en podem haver vist potser ni això últim), però de vegades els trucs són senzillíssims. Bé, des del meu punt de vista la capacitat de sorprendre amb una cosa senzilla és de gran valor. Aquesta idea portada a l'extrem es podria representar amb un fet ben simple, l'actuació d'un mag convencional tindria el mateix efecte en els meus sentits que la del mag que fos capaç de pujar dalt de l'escenari "només" per mostrar-me una fotografia encertada. La meva ment experimentaria sentiments que desembocarien en emocions veritablement excel·lents i úniques si algú fos capaç de fer una cosa semblant. L'art abstracte que transmet sentiments és una cosa suprema, una cosa que està per sobre de totes les que són més complicades i que sovint aquest desig de ser brillants que mostren queda en res per la seva manca d'autenticitat i precisió. És mil cops preferible una imatge que et pugui fer estar pensant en una pregunta sense resposta, en un fet, en un sentiment... durant una estona o que simplement et sorprengui i desperti en tu alguna mena de sensació a l'art refinat amb intenció culta i de resultar magnífic que perd espectacularitat perquè no sap què vol expressar. La paraula "imatge" pot ser substituïda per moltes altres paraules que designen altres expressions de l'art sublim, no cal que sigui art gràfic, un escrit, una escultura, un so... poden arribar a ser realment emotius o excitants si són encertats. Una altra peculiaritat de l'art és precisament aquesta que acabo de mencionar la de ser encertat. La subjectivitat és una qualitat única que fa que l'art variï d'un receptor a l'altre. L'art és màgia en estat pur que per ser gaudida ha de resultar encertada per un receptor determinat. Si per mi una foto és un cadàver viu, per a algú altre, una foto pot ser un record viu en forma de cadàver. L'art és com un dau d'infinites cares, increïble. 

=) (R)