El meu dia d'ahir

Ahir vaig passar un bon dia. No tinc una memòria gaire exacta que es digui, però m'agradaria escriure sobre el que puc recordar. Em vaig llevar i vaig pensar en el somni que estava tenint. Em va semblar prou interessant com per derivar-ne un relat, així que vaig apuntar les idees que se m'acudien com vaig poder (amb dibuixos, paraules clau...). M'ho vaig passar bé. Tan de bo tingui temps aquestes vacances de Nadal per redactar aquesta cosa i si tinc sort potser en puc treure algun profit. Si ho aconsegueixo ja ho penjaré, ara no rebel·laré res sobre aquesta història, però diria que té una bona trama si més no. Seguiré amb el que vaig fer ahir al matí. Vaig esmorzar veient una pel·lícula de Wallace i Grommit en anglès perquè no em sonen bé en castellà (si mires una sèrie que sempre has vist en un idioma en un altre, no sona bé. A mi això m'ha passat amb Schin-Chan, Dragon Ball...) i després no sé què vaig venir a fer, però vaig pujar aquí a l'habitació de l'ordinador. Vaig fer alguns deures i vaig estar parlant i mirant alguns webs. Em salto el migdia perquè l'important va passar més tard. Una mica passades les sis de la tarda vaig anar a dutxar-me, em vaig eixugar el cabell, intentant que no em quedés massa aixafat com un dimecres a les set, per exemple. Vaig fer servir un "brillo de labios" nou i quan vaig pensar que ja estava preparada per marxar encara quedaven uns deu minuts per dos quarts de vuit. Em vaig asseure a la cuina a mirar la televisió i de cop em va venir al cap que no m'havia rentat les dents. Vaig afanyar-me a fer-ho, em vaig tornar a posar allò dels llavis, em vaig posar la jaqueta i vaig agafar la bossa per marxar. No vaig trobar les claus. Ho portava tot. Vaig sortir de casa cordant els botons de la jaqueta, com sempre i quan vaig girar la cantonada vaig veure creuant a la Laia. Vaig somriure perquè arribaria jo abans que ella (no sol passar). Al cap de poc va arribar el Víctor i després ja vam veure el cotxe de la Cristina (el vaig reconèixer per la seva matrícula singular, no per la forma del vehicle perquè vaig deixar de fixar-m'hi en confondre'm per segon cop). Ens va portar la seva mare i anàvem escoltant Flaixbac, em sentia bé perquè feia temps que no els vèiem i l'emissora em va donar bones sensacions, com de estar còmode en aquella situació, no sé. Quan vam arribar el Víctor ja havia anunciat que havia localitzat al Ramon, però a mi, com de costum, em va costar trobar-lo i no va ser fins que el vaig veure girar-se per saludar-nos que els vaig veure, a ell i a l'Eric. Quan vam estar tots junts i després de dir-nos hola, vam entrar a fer cua per agafar entrades i va acabar parlant la Cristina (si no recordo malament) amb un noi jove que segurament estava carregat de paciència, això o acaba de posar-se a treballar, perquè parlava amb to amable i no semblava gens estressat malgrat la llarga cua de gent que encara li quedava per atendre. Tot seguit vam pujar a proveir-nos de crispetes i beguda (bé, no tots vam agafar les dues coses). Em va fer gràcia la Júlia (perquè no ho he explicat, però ens vam trobar a més gent coneguda i, entre d'altres, hi havia les Alba R., la Júlia...) quan va dir que la pel·lícula encara no havia començat, per la cara que va posar. Ens vam dirigir a la sala que, per sort, quedava just davant d'on es compra el menjar i ens va venir de poc que no veiem començar el film. No vam seure on tocava, però és que la nostra fila estava plena (em sembla recordar que vam acomodar-nos a la de sota). En entrar el grup de les noies es van trobar com nosaltres i van seure davant nostre (llavors potser nosaltres sí que vam seure a la fila 4, m'embolico, no passa res). M'esperava una pel·lícula típicament romàntica i ho va ser, però també va tenir els seus moments divertits (que per a mi van ser una mica diferents que per a la Laia o al Víctor perquè els tenia al costat i reien quan jo no ho feia i viceversa), els seus moments trists (no em deixa posar "tristos") i els seus moments, bé, previsibles o "de calaix" per dir alguna cosa. En acabar la pel·lícula vam anar a sopar al Viena, necessitava un lavabo i com que era l'únic que pensava, em vaig perdre algunes bromes pel camí, però en arribar i acabar de pipinar (després d'una bona estona perquè pensava que no acabaria mai [això era el que vaig dir en sortir i que no van entendre ni la Laia ni la Cristina i que vaig deixar estar]) ja ho vaig veure tot amb uns altres ulls. No sabia què em venia de gust, perquè, de fet, no tenia gana després de les crispetes i la beguda. Em vaig demanar un entrepà de llom. Vam haver d'esperar durant una estoneta la comanda del Ramon perquè no apareixia i després vam anar a fora, sortint per una porta decorada amb uns ossos polars amb vida (i segons em va explicar la Cristina, col·locats) i l'estrangera aquesta i el Víctor van anar a comprar alguna cosa per a ells al Mc Donald's perquè, segons els va semblar, 3.70€ per un entrepà de llom són massa diners. Nosaltres, mentrestant, vam anar a seure en una de les taules de fora de l'establiment que havíem escollit i vaig avançar-me menjant abans que els altres tornessin, però és que ho tenia a les mans i, sincerament, no vaig pensar abans de queixalar. Vam riure molt sopant, al menys jo m'ho vaig passar bé, tot i perdre'm entre converses algun cop. Una de les anècdotes d'aquell moment: un home que recollia uns cables ens va demanar si no teníem fred allà on érem i vam respondre que no. El Ramon va intentar allargar la conversa amb ell, però no el va ni sentir. Va ser divertit. Per últim, ahir a la nit vam anar a jugar a la sala de recreació (o com vulgui dir-se) del cinema. Només vaig jugar a l'"ice hockey" (això sí, tres cops: una victòria i una derrota contra la Cristina i una derrota contra l'Eric) i a aquell "mini bàsquet", però també va estar bé. Tinc un vídeo al mòbil del Ramon jugant al joc de Fórmula 1, no hi havia tornat a pensar, ara el penjaré al Facebook. Sobre les dotze vaig notar unes vibracions a la bossa i vaig trucar a casa. Vam quedar que sortíem a fora, però jo no havia comptat amb la capacitat de superació i ambició de l'Eric, que s'havia mig viciat al gran joc del "King Hammer" (aquest nom s'ha de llegir amb entusiasme, quasi cridant, fins i tot). Hi va estar una estona, com a mínim vaig sentir dos cops al Ramon dient: "l'últim cop, eh, Eric...". Finalment va aconseguir colpejar tant fort amb el martell que va arribar a dalt de tot i, després d'exhaurir el seu torn extra, vam poder marxar. Un cop a fora, ens vam acomiadar dels cosins i vam entrar a la furgoneta del meu pare, aparcada gairebé a la cantonada. Només entrar vaig notar el nivell de cansament del pare. Vam deixar a la Laia, vam deixar al Víctor, vam pujar la Cristina a Canet tocant la ràdio perquè perdíem el senyal fins al punt de parar-la, vam baixar de Canet desfent el que havíem fet amb la ràdio i vam arribar a casa. Vaig pujar a l'habitació, vaig deixar la bossa i la jaqueta al llit i vaig anar a apagar la televisió dels meus pares, però finalment no ho vaig fer perquè vaig trobar la meva mare i el meu cosí dormint amb una cara de felicitat... Vaig despertar-la a ella per preguntar-li si havíem de posar al seu llit al nen i em va dir que sí, però jo no ho vaig fer perquè vaig sentir que el meu pare ja pujava i vaig pensar que ho faria ell. Aquest matí he sabut que els va deixar i va venir a dormir al llit de convidats. Vaig plegar les coses i em vaig canviar i cap a dormir. Abans, però, em va donar temps a adonar-me que no havia pogut fer cap foto perquè la càmera es va quedar sense bateria, així que encara no en tinc cap per al meu perfil. "Otra vez será".












Referent a avui:
Peeera, pera, pera-pera... Maaa-yo-ne-sa! Pera, pera xDDD


=) (R)