Vistas de página en total

domingo, 26 de diciembre de 2010

Regals

Regals. Molt bé. L'únic espai que han d'ocupar és espai temporal. No cal que siguin d'aquells regals que un cop has crescut no saps on posar, més aviat han de ser d'aquells que un cop has crescut recordes i et fan somriure... o plorar, sí. Per exemple, està molt bé que et regalin aquell joc que has vist a la tele i que et fa molta il·lusió tenir, però un cop te n'has passat la dèria, què? Doncs al traster o el dones a la caritat. Que sí, que és molt bonic donar coses per aquells que les faran servir, d'acord... però un cop aquell nen a qui li hagi anat a parar li hagi passat la dèria o hagi crescut, què? Doncs llençat o donat a algú altre, no? I llavors la gent que treballa a l'abocador es pregunta què n'haurà estat dels infants que jugaven amb tota aquesta pila de joguines destrossades. Què n'haurà estat? Doncs hauran crescut i hauran seguit amb la seva vida si han pogut i si algun dia els ve a la memòria les joguines en qüestió, sí, pot ser que hagin somriugut pensant en les estones que van passar al seu costat, però no és el mateix somriure que si el seu regal de Nadal hagués estat un altre. Un regal que no necessita ser demanat en cap carta. Aquell que només et poden donar unes poques persones i que es diu de la mateixa manera a tot arreu, però que canvia de forma per a tothom. Pot ser que aquest regal el rebis durant tot l'any perquè és un regal especial, que no necessita ser entregat en cap data concreta i que provoca efectes molt diversos, però màgics tots ells. Quan rebs aquest regal potser ni te n'adones, però amb el pas del temps el valores molt intensament i resulta que és del tipus que més et ve de gust obrir. Arriba a ser tan especial que no fa falta ni que l'agraeixis i aquest, per més gran que et facis, sempre l'has de rebre amb molta il·lusió. No el porta el Pare Nadal, ni el Caga Tió ni els reis d'Orient... el portem cadascú de nosaltres a les persones que tenim a prop. El portem i el regalem un cop i un altre, però mai s'acaba, ni tant sols quan ja no hi som. Perdura en el temps, l'únic espai que ocupa.
Per això aquest any trio molt bé i molt conscientment els records que vull guardar com a regal.

Ahir? Ahir res, dia màgic. Per tot. 
Avui? Avui res, dia fantàstic. Per tot i pels records.




 





=) (R)

1 comentario: