Música

I tornes a ser tu l'origen de la meva humil inspiració. I tornes a il·luminar aquell carreró que conforma la meva petita mostra d'imaginació. Tornes a ser tu la responsable d'aquesta calma que m'inunda l'ànima en moments com aquest. Torno a pensar que sense tu no sé com m'ho faria per poder omplir els fulls blancs. Tornes a recordar-me les estones que he passat enyorant-te i desitjant poder gaudir de tu ni que fos uns minuts per poder seguir una festa de sentiments i records amb la teva ajuda dins meu. Tornes a evitar que em quedi mirant fixament el blanc sense saber com tacar-lo amb els meus pensaments. Tornes a fer el que ningú més sap fer i de l'única manera que es pot fer. Un cop més resultes crucial, essencial, imprescindible, perfecte i única. I tornes a portar-me al cap la compassió pels qui no et poden entendre o disfrutar com ho faig jo i també aquesta sensació de joia i de plenitud en poder parlar de tu com realment et mereixes. Ets la platja idíl·lica que a molts ens agradaria tenir al davant a l'hora d'escriure, crear o simplement descansar. Aquella que et fa oblidar de tot i al mateix temps et parla de desitjos i somnis, de records i emocions, de fortalesa i d'esperit... La teva autenticitat et fa única i màgica i el que ets capaç d'expressar i de transmetre em dóna justament el que necessito cada cop que tinc el gust d'aconseguir-te. Sempre m'he preguntat com pots esbrinar què és cada vegada i com aconsegueixes seguir sorprenent-me sense ni tant sols haver-t'ho proposat abans de fer-te sentir. Tant de bo seguieixis al meu costat tant de temps com sigui possible i tant de bo sempre segueixis sent tant meravellosa i, encara més important, tant tu com fins ara, que, tot i renovar-te patint canvis i fins i tot revolucions, ets extremadament bella en el sentit més magnífic que poguem conèixer mai d'aquest adjectiu.

=) (R)