"Emissions"

Me da a mi que algo sacaremos de esto :) . Anem a provar d'escriure sobre la meva cara més "creativa". M'agrada inventar històries, desfogar-me en vers o simplement plasmar les meves emocions i això és el que he fet ja algunes vegades. He pensat (com ja he dit a l'altra entrada) que podria deixar aquí al blog algunes d'aquestes petites coses que algun dia m'han fet sentir una mica millor amb el meu "jo interior". He estat pensant en com ho faré i he decidit (m'ha costat una mica, la veritat) que ho indicaré amb una breu introducció amb el tema de la composició o alguna altra dada que pugui situar al suposat lector i que seguidament posaré l'escrit en qüestió en lletra cursiva per tal que es pugui distingir si al final de l'entrada em ve de gust escriure-hi algunes frases o el que sigui. En el cas que m'agradi penjar una història dividible en parts, capítols, actes... ho faré en entrades diferents i potser estaria bé, sempre en el cas de tenir públic, deixar algun temps de marge entre les entrades per crear una miqueta de suspens o tensió com a les pauses publicitàries de la televisió, però sense que durin més que la pròpia "emissió". El respecte a qui et dóna de menjar és important i, d'acord, ni que aquest blog tingués lectors no en trauria ni un cèntim, però m'he mig embolicat amb el paral·lelisme amb la caixa tonta, no passa res. Se m'estan acudint més temes a tractar en pròximes entrades, més val que me'ls apunti en algun "bloc de notas" perquè amb la meva excel·lent memòria... Bé, seguint amb el tema de les coses que "faré públiques" aquí, si ho faig és per esperar alguna cosa... em, no. Ho faig perquè si algun dia se'm torna a morir l'ordinador les pugui seguir llegint i valorant (positivament o negativa), tot i això, qualsevol comentari, ni que sigui un smiley, seria genial de rebre i molt agraït, evidentement (xDD). Algun escrit ja ha estat publicat al fantàstic Facebook, però si em dóna per posar-lo aquí, doncs mira. Ah, sí, com es pot apreciar, mantinc, per dir-ho així, un estil més aviat propi d'un discurs oral, la raó: no vull matar-me a pensar per escriure-ho diferent, "més literari" si al cap i a la fi això serà llegit per ben poca gent (que no vol dir que no siguin importants, ni molt menys). D'altra banda, diria que d'aquesta manera es fa més lleuger, que no? Tan de bo no vagi errada, si fos el cas, però, espero que algú m'avisi. M'encanta escriure escoltant bona música, quan els dits se'm paren se'm fa mig estrany i tot... fins que no he acabat. Llavors, em sento quasi realitzada, si més no relaxada, com si m'hagués tret una miqueta d'un pes que portés a sobre, no sé ben be com descriure-ho, em sento millor que abans de començar a dictar als meus dits. M'estic recordant a un text que vam llegir a classe de literatura sobre els autors modernistes, un text de Joan Maragall en primera persona. Personatge curiós, també. En tinc sensacions oposades, però millor ho deixem això, vaig a parlar amb algú.
=) (R)