Segueixo mirant endavant, tot i haver comprovat la meva teoria un cop més i haver notat que pel que fa a ella tot segueix igual per molt que a mi em sembli que hauria de canviar a mida que jo canvio... Però és que se'm fa una mica difícil seguir esperant i tenint fe en temps que estan per venir sabent que no sé res del què passarà i sabent que el que vull que passi és més aviat difícil. Per això no hi ha res que em doni més forces per continuar que el que tinc ara, aquí, que sé que és veritat perquè ho comprovo cada dia i, de fet, em faig una mica de ràbia (per així dir-ho) quan començo a preguntar-me coses sobre el que em queda per viure i a "preocupar-me" per això en comptes de pensar només en les estones que tinc el plaer de passar, però suposo que quan tot va més que bé, un s'hi acostuma i s'ha de buscar altres coses a les quals donar voltes. Quina sort i qui m'ho havia de dir, a mi? ... Paciència i esperança per als meus anhels.
=) (R)
Tens uns peixos que m'entretenen. No se'ls hi acaba la gana!
ResponderEliminar