Cap d'any 2010?

I després d'aquest sospir, tot i que no el pugui escriure, anem a veure com explico jo el que vull explicar. És que no és gens fàcil transmetre el que ha passat aquests dies. Dies, sí, no? Perquè estic incloent des del 29 o més. Des que d'una proposta va néixer (per dir-ho d'alguna manera) una altra d'aquelles "reunions" o trobades d'un grup adolescent indescriptible. De fet, ahir vaig escoltar a les notícies una frase que més o menys deia que tots els esforços de preparació acabaven valent la pena i l'únic que en puc dir és que el periodista que ho va dir no sap fins a quin punt és veritat perquè no va passar pel què nosaltres vam tenir la sort i el plaer de viure fa unes quantes hores. Perquè aquests dies no he tingut temps de parar-me a escriure com ho estic fent ara ni de posar-me a fer altres coses perquè estava ajudant, netejant, muntant o preparant "nuestra humil morada" per la celebració de la fi d'un any més que boníssim, per al qual no trobo un adjectiu adequat ja que tots em sembla que es queden curts. Sincerament, mentre molts es queixaven per la situació econòmica, política o social en la qual ens trobàvem, uns pocs afortunats hem pogut gaudir d'una de les millors èpoques que, com a mínim, havíem      tingut fins ara. Amb el 2010 hem tancat una dècada, sí, l'única que els de la meva edat hem viscut sencera i la traca final ha estat meravellosa. Dit amb aquestes paraules potser sembla que només hem tingut moments esplèndids, bé, n'hem passat de molts colors diferents, no ens enganyarem, però el què ens ha enlluernat ha estat la "flama" d'uns valors, d'una amistat que és més forta que els instants durs i/o trists perquè es manté, perquè perdura ("¡y de qué manera!"). Com tota convivència, de vegades ens hem entrebancat, és cert, però és que la raça dels amics segueix estant englobada en l'espècie humana i aquests entrebancs són els que ens fan tocar de peus a terra i sense ells tampoc seria una bona amistat. A veure, és que costa d'explicar, sense una mena d'introducció, que hem après un munt de coses a base d'esforç, de paciència, de saber escoltar per parlar, de tenir ganes de fer coses, de posar cap, de saber perdre'l quan es pot... i me'n deixo, és clar que me'n deixo de coses que hem après, però és que n'hi ha moltes d'aquelles que potser d'entrada no semblen lliçons, però ho són perquè abans de conèixer-les érem més petits com a persones. Què ens n'hem endut? Primerament, importantíssim: riure, riure, estones de Diversió. També ens n'hem endut sorpreses, enuigs, estones millors, estones pitjors, estones patètiques, estones genials, estones... Perquè sense experiència no es va enlloc i és el millor camí per aprendre i no seríem on som ni com som sense haver vingut per un camí i de vegades has de donar més volta de la que pensaries en un primer moment per gaudir d'allà on arribes plenament. A més, també m'he adonat que alguns cops per fer dues passes endavant, abans n'has de fer una enrere. Perdoneu, però si m'enrotllo és perquè m'heu donat coses per dir i volia dir-les. Cap d'any 2010, doncs? La guinda d'un pastís i, alhora, una raó més per seguir menjant-ne de tan bons. Gràcies, no me'n canso, ni me'n cansaré. 

=) (R)