Cinc amics, unes vacances i una lliçó [Segona part]

[...] Van ser uns minuts eterns de patiment, però finalment el van sentir tossir. L’ambulància estava en camí i de fet no va trigar gaire en arribar. Se’l van emportar mig grogui encara i en Pol i la Cleo el van acompanyar dins el vehicle. L’Adrià es va quedar calmant la Mònica i després van tornar a pujar a agafar les coses. El noi va quedar molt afectat perquè es veia culpable de la caiguda d’en Rafa i la Mon l’intentà convèncer que tan sols havia estat un accident i que sense la seva intervenció no hagués sobreviscut.

Tant aviat com van poder van anar a l’hospital on l’havien ingressat, seguint les indicacions del Pol i la Cleo. Van trobar l’habitació, van trucar i van entrar sense fer soroll, però en Rafa ja estava despert i els va saludar amb una veu diferent a com la recordaven: el seu volum era més baix que de costum i la seva expressió era més apagada, però també semblava més serè que mai.

- Superman, Superwoman, doneu-me una abraçada ara mateix, si us plau.

La Mònica es va emocionar i l’Adrià també, però no ho va exterioritzar. El van abraçar i li van deixar unes flors allà al costat, dins un gerro que hi havia a la taula. Els van explicar que el metge havia dit que no era greu, tenia alguns ossos trencats i hauria de fer repòs, però no es quedaria allà per gaire temps. En Rafa va agrair moltíssims cops als seus amics el que havien fet per ell abans que sortissin de l’habitació per anar a menjar. La Mònica es va quedar amb ell i va demanar que li portessin alguna cosa de la cafeteria. Al cap de poc una infermera li va portar el dinar a ell i la noia el va haver de péixer com als nens petits perquè tenia un braç enguixat i deia que l’altre li feia mal. Va acabar sent com un joc i tots dos van riure molt. Precisament estaven rient quan els amics van obrir la porta i els va fer gràcia a ells també que l’hagués de péixer algú. Es coneixien molt bé tots cinc i cada experiència que vivien servia per aprendre a valorar encara més la seva amistat.

A partir del que havia passat durant aquelles vacances a Suïssa, la Mònica i en Rafa van començar a sortir i en Rafa va canviar les seves idees més aviat masclistes i homòfobes per la tolerància i el respecte cap als altres. Ja a casa, l’Adrià va anunciar unes setmanes més tard que havia conegut un noi. El temps va fer la seva feina, com en tantes altres històries, però tot i que cadascú seguia camins diferents se seguien trobant de tant en tant tots sis a casa d’un o casa d’un altre inclús després de tenir canalla. 

=) (R)