... Ser feliç en els teus somnis.

No és que estigui a les fosques, és que la llum que ha aparegut m’ha encegat de tan potent que és i no hi ha manera d’abastar-la.

No és que no arribi al pot de la mel, és que me l’han donat i el tinc aquí, però no hi ha manera de desenroscar la tapa.

No és que tingui una ferida oberta, és que veig com s’acosten a fer-me-la i com evitar-la, però no hi ha manera de moure’m.

No és que no tingui gana, és que tinc el pa, però algú em tapa la boca amb la mà i no hi ha manera de treure-la.

No és que no porti paracaigudes, és que caic estrepitosament, però no trobo la corda i no hi ha més manera d’obrir-lo.

No és que no em piqui la cara, és que vull rascar-me, però en comptes de dits tinc plomes i no hi ha manera de fer-ho.

I tu... tu ets aquí, però dorms, no veus què em passa, no em sents. Et miro i veig com brilles i sé que m’apartaries dels perills. Et miro i veig que saltaries per mi i que em calmaries. Però no ho fas perquè no saps res del què em passa, perquè dorms mentre jo no puc fer més que mirar-te, esperar-te veient-te ser feliç en els teus somnis.

=) (R)