M'és impossible no estimar-te.
"Estimat", tanmateix, m'espanta.
Pocs cops el meu cor ha encertat,
però res m'importa al teu costat.
La teva veu fa escoltar arbres
que el meu pobre alè agitarà.
Els teus ulls calmen les riuades
que els meus no poden evitar.
"Estimat", tanmateix, m'espanta.
Pocs cops el meu cor ha encertat,
però res m'importa al teu costat.
Els teus passos adormen mars,
que, dins meu oberts de bat a bat,
escampen arreu grans riqueses
mentre meus els somnis compleixes.
*Hauria d'haver estat publicat ahir; els culpables de la tardança són els famosos problemes tècnics.
=) (R)
No hay comentarios:
Publicar un comentario