Pluja d'estrelles

He anat a mirar la pluja d'estrelles que hi ha d'haver aquesta nit. He vist quatre estels caure en l'estona que hi he estat. Mentre mirava el firmament escoltava la ràdio. Música. No pensava en res i m'han passat moltes coses pel cap alhora. He hagut de marxar i me n'he adonat quan a la ràdio ha sonat la cançó que posaré aquí i m'he emocionat. Crec que per fi he sabut veure una constel·lació: la óssa menor i si no l'era, que és més que possible, no m'importa, era molt maca. He entès per què els savis de temps passats es feien preguntes mirant els estels; jo també ho he fet. De fet, he entès més d'una cosa en poca estona. Ara que he pujat, he escrit (també ho penjo ja que hi sóc). M'agrada la nit.

1. La cançó mencionada era aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=Xbl7y89Catg

2. El que he escrit és això:


Mirando el mismo cielo que tú,
en el mismo momento
y yo no sé qué estarás haciendo, 
pero yo no dejo de hacer preguntas.
¿Qué veremos en las estrellas?
¿Qué estarás viendo tú?
¿Cómo se nos verá a nosotros?
¿Seguimos siendo unos potros?
Sola esta noche.
Sola una vez más.
Sola para siempre, quizás.
Pero mi consuelo debe ser,
aunque no lo acabo de creer,
que miro el mismo cielo
que tú ves en tu anhelo.


13-8-11  ~2:00 a.m.




=) (R)