Com sempre

Fa tant de temps que no escric aquí que han canviat la manera en què es fa i ni ho sabia. Últimament no he escrit. Gens. Fins ara. És que no havia necessitat aquesta manera d'"autoanàlisi" més? És que no m'havia vingut de gust ja? És que ja no hi pensava mai? En realitat, no crec que fos res d'això, però tampoc sé dir què m'ha allunyat d'aquesta altra "forma d'expressar-me". I ho poso entre cometes perquè no estic segura que així m'expressi. I si ho faig, no és res que sigui imprescindible expressar. Suposo que, al cap i a la fi, això que faig ara és només una altra de les proves del meu avorriment i de la manca de sentit que em rodeja. No passa un dia que no pensi en escriure, però per què no m'hi he posat realment fins ara no ho sé explicar. Mandra, suposo que també hi ha una part de mandra. Jo només "suposo" i "crec" coses, perquè és el que sempre faig, jo no faig res més i mai serveix per res més que per passar els minuts. Sempre tot és com sempre i les coses són "només una opinió meva, eh?" Però no passa res. No. Mai. I no importa quant de temps passi, sempre acabo tornant als meus racons d'"autoanàlisi" i crítica per res en concret, només perquè això és el que faig sempre. 

Per cert, no sé per què serveixen els somnis si mai deixen de ser-ho. Per passar el temps, suposo, però, vaja, que això només ho crec, eh? No ho sé segur, jo no sé res segur. Jo no faig res. Mai.