Fotos d'infantesa

Avui m'ha donat per pensar en quan era petita des que m'he llevat. En posar-me dreta m'he quedat mirant algunes de les fotos que hi ha penjades a la paret de quan anava a l'escola bressol. Sobretot una que m'agrada molt en la qual apareixo disfressada d'índia i que, segons m'ha explicat la meva mare, em va fer la mare d'una de les meves millors amigues d'infantesa. Aquest detall de l'autoria de la fotografia m'ha fet mirar amb encara més estimació la imatge. Sota el braç dret porto amb cura un llibre, no es pot apreciar quin, i amb l'altre mà toco la valla de l'escola. No estic sola, formo part d'una cua de nens disfressats com jo, però ells miren endavant mentre jo somric a la càmera. Ara mateix estic en una altra habitació, però no em fa falta tenir la foto davant per descriure-la i espero que mai em calgui. Vull recordar-la així de bé sempre per no oblidar mai res del que reflecteix amb tanta tendresa. La meva mare també m'ha parlat un cop més de com el primer dia que vaig anar a l'escola bressol estava molt contenta perquè tenia ganes d'anar a classe com el meu germà. M'he fixat en una altra de les fotografies en què ell i jo estem davant de la porta del pis, a punt per sortir, agafats de la mà i somrient... En moltes de les instantànies de quan era petita tinc la mateixa mirada tan innocent com alegre i també m'agrada la que tinc en el carnet de la biblioteca, però no sols per aquesta mirada especial, també pel somriure, les arracades que duia per voluntat pròpia (vaig ser jo qui va demanar als meus pares de posar-me'n de ben petita) i que avui curiosament ja no duc i la cua en què es recull quasi tot el meu cabell i de la que només escapen el serrell i un floc de cabells del costat esquerre que em cau amb gràcia davant de l'orella. 

El que m'han fet pensar totes aquestes fotografies de mi mateixa ha estat alguna cosa semblant a: "no pateixis, encara et coneixo i et tinc present, a tu i a el que tu volies". És que hi ha poques coses que admiro tant com els nens de poca edat, els quals, molts cops sense voler-ho, transformen tot el que tenen al voltant en coses "màgiques".

=) (R)